Praga és sempre un centre musical de primer ordre. El poeta txec Jan Neruda va definir Praga com “Musicopolis Europae”, i Gevaert com el “Conservatori d’Europa”. Totes dues afirmacions són d’allò més encertades.

Molt vinculat a la capital, l’increïble quintet de compositors, que ha arribat fins als nostres temps: Smetana, Dvorák, Mahler, Janáceck i Martinu; fills de Praga, van ser els directors d’orquestra Talich, Ancerl, Kubelik i Neumann que, d’esquenes a la publicitat i a la divinitat, són una referència obligada per a qui estima la música.

En aquest delicat conjunt urbà, un dels més bells d’Europa, on en els teatres es ret un especial culte a l’òpera, Mozart hi va estrenar Don Giovani i La clemènciade Tito. Podeu assistir a una sèrie ininterrompuda de representacions líriques, escoltar els madrigalistes, que conjuguen instruments antics i moderns, tal com ho fan amb els repertoris, i establir comparacions amb la famosa Orquestra de Cambra. Pel que fa a grans masses simfòniques, l’Orquestra Filharmònica, nascuda sota la batuta de Dvorak, no és només un triomf esplèndid, és tot un miracle.