Roma, Nąpols i la Magna Grčcia (Tardor)
Sabia que el Real Teatre Sant Carlo de Nàpols s’edificà l’any 1837, en només 8 mesos, per encàrrec del rei Carles III de Borbó?. Sabia, igualment, que ha estat model per la majoria dels grans teatres lírics italians?. Val a dir que és un gran teatre, un dels més formosos d’Italia: la sala, en forma de ferradura, és famosa per la seva extraordinària acústica; el blanc, els estucs en or i el vermell de les panes, li donen cert caràcter al palau i el fan especialment acollidor; a més a més, el seu gran aforament, que supera inclús al de la Scala de Milà, gaudeix de bona visibilitat en gairebé totes les localitats. El seu historial artístic és aplacant: compositors il·lustres grans cantants lírics, directors d’orquestra i obres mestres de l’opera, quedaren inscrits en les pàgines de la seva història, en ella es pot seguir l’evolució estètica de l’art líric, des de l’escola napolitana, que va tenir al Sant Carlo la plataforma de llançament, passant per nombroses estrenes de mestres com Bellini, Donizetti i Verdi.
Si Euterpe fou a la mitologia grega la musa de la música, el cristianisme posà a compositors, instrumentalistes i cantants sota la advocació a la Verge i màrtir romana Santa Cecília. I per honrar la seva patrona fou fundada l’Orquestra de l’Acadèmia de Santa Cecília, a Roma. Els seus músics, després de diferents emplaçaments, ofereixen avui els concerts a l’Auditori della Conciliazione, una agrupació que s’ha anat formant sota les direccions de Previtali, Markevitch, Sinopoli i Gatti, entre altres grans noms de directors.
